Invent

“La comunicació és una de les bases de la felicitat” – Elvira Garcia


Entrevista d’Elena Bertomeu Miró.

Sam Black, un dels principals exponents de les Relacions Públiques de la Gran Bretanya i de forta presència en els fòrums i organismes internacionals, va definir a les Relacions Públiques com “l’art i la ciència d’aconseguir l’harmonia amb l’entorn, gràcies a la comprensió mútua basada en la veritat i en una informació total” (Black, 2004). Elvira Garcia Simon (llicenciada en Publicitat i Relacions Públiques (UB), màster en Web: Comunicació, Màrqueting i Negoci (UAB), doctorant en Comunicació Social (UPF)), directora a Agència Setting Comunicació, ens comparteix la seva visió de la professió de les Relacions Públiques a Espanya i al món.

¿Com vas començar en el món de les Relacions Públiques? ¿Com vas decidir que volies dedicar-te a les Relaciones Públiques? ¿Per què vas decidir estudiar Relacions Públiques?

Vaig arribar al món de les Relacions Públiques per casualitat, i de seguida vaig tenir clar que m’hi volia dedicar. Sempre m’ha agradat escriure, i a l’hora de triar carrera buscava uns estudis en l’àmbit de la comunicació. Així va ser com vaig descobrir els estudis de Comunicació i Relacions Públiques, em vaig interessar per conèixer el programa acadèmic i vaig decidir apostar-hi.

¿Què ha de tenir una persona per a dedicar-se a les Relacions Públiques? ¿Quins factors et van influir per a que seguissis aquesta trajectòria professional?

Com a aptitud, un bon professional de Relacions Públiques ha de tenir una visió estratègica en comunicació i, com a actitud, ha de ser una persona social, comunicativa i amb empatia. Un dels factors que considero més importants i que m’han influït més a desenvolupar-me en aquesta professió és que penso que comunicar-se és saludable, tinc la convicció que la comunicació és una de les bases de la felicitat.

¿Em podries explicar una mica com seria un dia habitual en el teu treball?

Com diria el Pep Guardiola, em llevo ben d’hora ben d’hora, per llegir la premsa i estar al dia de la informació que interessa als nostres clients, tant impactes com informació del seu sector. Aquesta és una tasca important perquè em permet tenir visió de l’actualitat i així saber quins temes són tendència en mitjans. El dia que no tinc reunions, destino la resta de la jornada (que mai és inferior a deu hores) a donar serveis als clients: tasques de redacció, gestió amb mitjans, a pensar estratègies, conèixer altres campanyes de comunicació, a investigar noves eines (segons les necessitats que tingui), propostes de comunicació i gestió de l’aula de l’assignatura que imparteixo a la UOC. Els dies se’m passen volant!

¿Quina és la teva visió general de les Relacions Públiques a Espanya?

Les Relacions Públiques a Espanya han tingut un bon apogeu en els últims trenta anys. Van arribar força després que als EEUU, i això es nota, estem més verds en molts temes, i la comunicació corporativa l’enfoquem diferent, la cultura empresarial en general és més hermètica, de fora cap endins i no tant de dins cap a fora.

¿Creus que se li donen la importància que mereixen les Relacions Públiques en les organitzacions? ¿Què fa falta per a que les Relacions Públiques assoleixin la importància que mereixen?

Hi ha organitzacions que tenen molt clara la importància que mereixen les Relacions Públiques i altres no tant. En la meva experiència, i en termes generals, a associacions i fundacions la comunicació i les Relacions Públiques és clau, és una exigència, forma part de la seva activitat. En l’altre extrem, la indústria espanyola o els negocis B2B encara no acaben de trobar-li el valor la comunicació, i segueixen sent bastant desconegudes en general. I a les empreses B2C, adreçades al consumidor final amb serveis o productes, depèn molt de la visió i gestió del seu CEO o director general. La persona que hi ha al capdavant d’aquestes empreses decidirà la importància que li vulguin donar a la comunicació en l’empresa. En la meva opinió, la importància de les Relacions Públiques a l’empresa és directament proporcional a la importància que atorgui la persona que lidera l’empresa.

És un fet que no tots els comunicòlegs estan en les Relacions Públiques, ni tots els que estan en les Relacions Públiques són comunicòlegs. Per tant, ¿és necessària l’especialització?

A la nostra professió hi ha un gran intrusisme professional, no només periodistes, que serien com germans, sinó historiadors, economistes, metges, arquitectes, informàtics,… I al contrari del que pugui semblar, aquest fet no és tràgic sempre i quan aquests professionals tinguin un mínim de formació en Relacions Públiques, ja sigui adquirida a partir de l’experiència professional o acadèmica. Apostar per l’especialització, tant de sector (comunicació de salut, tecnologia, moda,…) com de servei (comunicació digital, gabinet de premsa, organitzador d’actes,…) és un avantatge competitiu penso, de cara a aconseguir un lloc de feina o clients. Internet ens ha portat a tenir una identitat digital, i en la creació de la marca personal, estar especialitzat ajuda a tenir visibilitat i a ser més únic. Ara bé, cal saber mantenir una visió general.

I en aquest mateix punt, ¿quin paper tindrien les certificacions acadèmiques, quin valor agregat donarien?

Més que els títols, per a mi, el que realment compta és l’experiència i l’actitud, les ganes d’aprendre. Combrego totalment amb la fórmula de Víctor Küppers: V= [H+C] x A. Segons la formula de Küppers, el nostre Valor com a treballadors és igual a les nostres Habilitats més els nostres Coneixements multiplicant tot això per la nostra Actitud.

Per a l’exercici professional de les Relacions Públiques a Espanya, ¿quins són els principals obstacles i quins els factors que l’afavoreixen?

Som una societat comunicativa, en general, i això és positiu, els espanyols som sociables, i això afavoreix la comunicació. Ara bé, com deia abans, des de les organitzacions no s’acaba d’entendre bé la necessitat o el valor que atorga per una marca o empresa la comunicació i això és un obstacle a l’hora de fer créixer el sector.

Si poguéssim parlar de factors claus per a l’èxit de la professió de les Relacions Públiques ¿quins serien?

La creativitat és molt important, la capacitat relacional i humana, el saber trobar un bon missatge a comunicar, el saber definir el posicionament idoni d’una organització, el traslladar la idiosincràsia d’una organització als seus públics. I potser el que és més important és ser transparent i honest, actuar amb ètica, ser just, perquè en comunicació reps el que dónes.

I en la part d’ètica de la professió?

Com deia, fer una comunicació veraç, podem decorar resultats, triar com dir les coses però no podem mentir als públics d’una organització perquè tard o d’hora tot s’acaba sabent.

Ara, si haguéssim de dir com estem respecte a altres països en el tema d’ètica?

En altres països tenen més arraigada l’ètica empresarial, suposo que en un rànquing europeu d’aplicació d’ètica, Espanya estaria en el terç de sota. Penso que tenim molt de camí a recórrer i que podem millorar molt la nostra manera de fer.

Si penséssim en una fórmula, ¿podria dir-se que les agències més grans, més professionals, amb més empleats o amb més experiència són les que ajuden a que la professió es vegi millor? O no necessàriament?

Que es vegin més potser sí; que es vegin millor, no necessàriament. Hi ha moltes agències i departaments de comunicació d’empreses que estan duent a terme campanyes de comunicació excel·lents, i moltes vegades amb pocs recursos. Per exemple, el Banc dels Aliments. Un percentatge molt alt de la visibilitat en comunicació ens la atorga la idea.

Com veus les Relacions Públiques a Espanya i al món, en un futur proper?

Les xarxes socials han guanyat terreny darrerament en el sector de la comunicació a Espanya i al món, i han fet que les Relacions Públiques quedin una mica en segon terme, quan precisament les xarxes socials només són un canal de comunicació per a les Relacions Públiques. Confio en que poc a poc, des del sector de les Relacions Públiques sapiguem defensar el nostre paper en aquesta relació, per tal que sigui beneficiosa per ambdues parts.

Quins consells donaries als que vulguin dedicar-se a la teva professió?

Que siguin inquiets, que siguin originals, que mirin d’aplicar les Relacions Públiques en el seu àmbit personal per viure l’experiència i els beneficis que aporta. Que siguin apassionats i pacients, i així gaudiran més de tot allò que facin.

Elena Bertomeu Miró

Comments are closed.

  • RT : Como descubrió el psicoterapeuta Viktor Frankl, «entre cualquier estímulo externo y nuestra consiguiente reacción, exist…,
  • RT : . destaca la importancia de la comunicación como base del entendimiento entre los países, los ciudadanos y la…,
  • RT : La función de los enemigos ,

Contáctenos

Estamos a su disposición

Scroll to top